Música

Estiu blanc

Escrito por

Dels flaires orientals de “white summer” a la genial psicotropia de “dazed and confused”. De la sorprenent senzillesa harmònica de “stairway to heaven” a la duresa de “black dog”. Jimi Page, i per extensió Led Zeppelin, ha esbrinat com fer original la recurrència, com combinar estils distants i convertir aquesta combinació en un de propi i autòtrof.

Page sempre ha definit llur tècnica com “poc neta”, pobre consideració coneixent la trajectòria del guitarrista. Abans d’adherir-se a la formació que el va fer famós, Page va ser un dels pocs intèrprets que participaren en la major part de les grabacions rellevants del seu temps com a jove músic d’estudi. Llur millor època arribà amb Led Zeppelin, amb qui va poder aprofitar tot el seu potencial creatiu i composar algunes de les peces més versionades, i per més gent admirades, de la història a curt termini de la música.

Ara mateix estic escoltant “white summer”, esperant que arribin la inspiració i la creativitat. Que es fa quan arriben? Afinar la guitarra en Re onzena quarta suspesa i alternar frenèticament púa i dits, fent així que l’amplificador transmeti un missatge imnòtic que obliga al diafragma a deixar-se de moure. Una melodia suau s’escapa d’entre l’amalgama de corxeres i semicorxeres. L’aparent caos esdevé neuròtic ordre. Apareix una percussió subtil acompanyada d’un obstinat Re al baix. Augmenta progressivament la intensitat, arribant al màxim i mantenint-se. Poc a poc es va reduint fins arribar a gairebé aturar-se…

Sentir olors, sensacions, veure colors, imatges, seqüències, reviure primaveres, estius, tardors, hiverns, èpoques distants, passats propers i futurs llunyans. La música és l’abstracció auditiva dels nostres sentiments. La música és la fressa de l’ànima, la llum que veu el cec. Una època: estiu. Un color : blanc.

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

3 Comments

  • Cuando te propuse hacer esta revistilla, pensaba precisamente en textos así… no es crítica de música, eso ya lo hacen demasiados… es un texto sobre música, pero un texto de creación… para mí es el mejor que te he visto publicar. Precioso, sí precioso, el último párrafo.

  • en absoluto acuerdo…

  • gracias

Responder