Teatro

Que fàcil és ser feliç

Escrito por

És dissabte dia 1. Em desperto un pèl ressacós. S’activa el meu cervell i m’envaeix una sensació de felicitat. Això és produït bàsicament per dos motius: el primer és que ahir vaig anar amb un bon amic al Michael Collins, i entre fum, suor i cançons populars vam assaborir 4 o 5 pintes de Guinness. De veritat, a la que entres en aquest pub, t’arriba la màgia, la boira, les llegendes i la cervesa negra d’Irlanda. El segon motiu és que avui començo vacances i per celebrar-ho me’n vaig al teatre Grec a veure Peer Gynt de l’Henrik Ibsen, dirigida per el sempre atrevit director Calixto Bieito.

A la tarda, em passa a buscar la meva estimada companya. Fem un cafè i ens dirigim cap al teatre. Sempre que vaig al teatre em poso neguitós. És una sensació que m’agrada. No sé, és com cada cop que agafo un avió, em poso molt nerviós, però sé, que una vegada a destinació, m’esperen grans emocions.

Acaba la funció, abraçats deixem enrera la muntanya de Montjuïc i ens dirigim cap al cotxe. Anem a casa d’uns amics que ens han convidat a fer unes copes. Arribem en el moment exacte en el que anuncien que l’any que ve es casen.

A arribat l’hora de retirar-se. Marxem de la festa i anem cap a casa. Comencem a besar-nos, ens despullem i fem l’amor amb tanta passió que sembla que ens hi vagi la vida, que sigui la última vegada. Seguidament, caic adormit als seus braços.

Acabo el dia tal i com l’he començat, amb la mateixa sensació de felicitat. No sé perquè em passa, però cada cop que penso en aquestes últimes hores, m’entren unes terribles, immenses i imparables ganes de plorar.

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

3 Comments

  • Iván, tu no estás bien, eh?

    Me gusta leerte, en serio.

  • m’ha donat molt bon rotllo el teu artícle, felicitats.

  • Moltes gracies a tots dos pels vostres comentaris. Vosaltres si que em doneu bon rotllo. Una abraçada.

Responder