Teatro

Almagro

Escrito por

A mitjans de juliol vaig anar amb un bon amic vagabundejant per Castilla la Mancha. Dic vagabundejant perquè al nostre estimat jefe no li va sortir dels pebrots (ecològics) ingressar-nos la nostra, merescuda i penosa, paga extra i vam arribar a terres castellanes amb un mà al davant i una altra al darrera. Realment, es presentaven unes vacances tant incertes i entretingudes com les aventures de l’enginyós i valerós Don Quijote.

Tot i així, hi ha moments a la vida on la fortuna et somriu. Quan sembla que tot està perdut…zas! La música de l’atzar sona i tot fa un gir de 180 graus. Quatre dies més tard, i fora de la legalitat, l’estúpid (ecològic) del meu jefe va fer l’ingrés. A part d’això, el meu cosí director del rotatiu més important de la regió, ens va aconseguir un parell d’entrades pel prestigiós festival de teatre clàssic d’Almagro. Aquests dos fets van canviar tots els esdeveniments posteriors.

Quan vam arribar a Almagro vam quedar encantats, en el sentit literal de la paraula, per la seva bellesa. A la ciutat, que és merescuda aspirant al títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat, es troba l’únic Corral de Comedia de tot l’estat. Però les entrades les teníem per anar al Patio de Fúcares, on representaven Las Mocedades del Cid, de Guillermo De Castro, escenificada per la companyia francesa Thèatre National de Marseille. L’escenari, un petit pati rectangular amb nombroses arcades, i una encertada representació per part dels joves francesos, va ajudar a passar una vetllada memorable.
La nit es va acabar a la terrassa d’un restaurant, degustant les meravelles culinàries que ens ofereix la regió. Mare de Déu. Quin formatge.

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

1 Comment

  • Aún me parece que saboreo esos quesos, ese vino y ese patio de Fúcares…

    Luego dicen que las pequeñas cosas no son las que valen la pena…

Responder