Teatro

Bella art*

Escrito por

Hi ha moltes maneres d’explicar una història; amb paraules, amb imatges, amb la música, amb el cos… i la dansa és això, una expressió artísitica, una forma de transformar un esforç amb gràcia.

Tot llegint el diari aquests darrers dies, i veient la programació de la nova temporada teatral, m’he quedat parat de la creixent oferta d’espectacles de dansa. Cada cop més, i gràcies a la projecció de ballarins espanyols que s’han obert pas dins les companyies europees de dansa, com la Royal Ballet (entre moltes altres), el coneixement i l’afició per aquesta disciplina ha anat amb augment. Cada any arriben una quantitat d’aspirants a la carrera de ballarí, i l’assistència de públic a les funcions de ballet, nit darrere nit, omple els teatres. Gaudir d’un “Gisselle” o d’un “Llac dels Cignes” és un espectacle que no es pot deixar escapar. Emociona. La dansa ja no és tan sols, cosa de dones i de classes elitistes.

Crec que no ens podem imaginar què significa per un ballarí posar-se unes sabatilles de punta, patir llagues i tenir els peus destrossats, de suar durant hores, de repetir els passos mil vegades, de memoritzar les coreografies, de saber escoltar la música,… i tot per aconseguir que cada un dels seus moviments es converteixi, pels nostres ulls, amb el començament de l’altre.

Si teniu previst fer una visiteta als teatres de la capital, us recomano que agafeu un parell d’entrades per anar a veure qualsevol espectacle de dansa, ja sigui clàssica, moderna, contemporànea… per canviar de rutina, o tan sols, per descobrir que l’art no només és parlat.
I no us deprimiu si no enteneu res! Gaudiu-lo! Estigueu receptius! La dansa és imaginació, és un laisser faire**.

* Gràcies a l’Anna Prats pels seus coneixements i per introduir-me en aquesta bella art.
** Deixar fer.

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

2 Comments

  • Tienes toda la razón. Cuando hacía teatro me salió la oportunidad de hacer danza contemporanea y descubrí un mundo nuevo del que me quedé enganchado.

  • Yo, que soy mucho más torpe que un pato mareado, alucino cada vez que veo algún espectáculo así. Cómo se puede hablar con el cuerpo… Es hacer el amor, de alguna manera.

Responder