Teatro

Roberto Zucco; Bernard-Marie koltès

Escrito por

Zucco: Sóc un noi normal i raonable, senyor. No m’he fet notar mai. Vostè m’hauria notat si no hagués estat assegut al costat seu? Sempre he pensat que la millor manera de viure tranquil era de ser tan transparent com un vidre, com un camaleó sobre una pedra, passar a través dels murs, no tenir ni color ni olor, que la mirada de la gent et travessi i vegi la gent darrere teu, com si no hi fósseu. És una feina rude, ser transparent; és un ofici, és un antic, antic somni, ser invisible. Jo no sóc un heroi. Els herois són criminals. No n’hi ha d’herois que no tinguin els vestits tacats de sang, i la sang és l’única cosa al món que no pot passar desapercebuda. És la cosa més visible del món. Quan tot serà destruït, i només una boira cobrirà la terra, encara hi haurà els vestits tacats de sang dels herois. Jo he fet estudis, he estat un bon alumne. M’he inscrit a la universitat. Sobre els bancs de la Sorbona tinc la plaça reservada entre altres bons alumnes al mig dels quals no em faig notar. Li juro que cal ser un bon alumne, discret i invisible, per a ser a la Sorbona. No és una d’aquelles universitats dels afores on hi ha els bandarres i els que es creuen herois. Els passadissos de la meva universitat són silenciosos i travessats per ombres de les quals ni se senten els passos. A partir de demà tornaré al meu curs de lingüística. És el dia, demà, del curs de lingüística. Hi seré, invisible entre els invisibles, silenciós i atent dins l’espessa boira de la vida ordinària. Res no podrà canviar el curs de les coses, senyor. Sóc com un tren que travessa tranquil·lament una prada i que res no el podria fer descarrilar. Sóc com un hipopòtam enfonsat en el llot i que es desplaça molt lentament i que res el pot desviar del camí ni del ritme que ell mateix ha decidit d’emprendre.

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

2 Comments

Responder