aaa, aax, ayx, yxa, 9xa, Xª, ô,…

Escrito por

Agafa’m la mà. Aviat arribarem al paratge que t’explicava l’altre dia mentre dormies; vorejarem una vessant, després de prendre aquest camí serpentuòs. Però no te’n recordaràs perquè mai hem vas escoltar com jo em mereixia, amb significat i significants, amb formes i continguts. Tant és, em conformo amb el tacte de la teva mà.

Mira, allà plau solitari en Ludwig Wittgenstein. Més amunt conversen en Rimbaud, en Baudelaire i n ‘ Artaud. Una vegada arribem a la part més alta, fixa’t en aquell subsòl assenyalat, allà s’amaga Dostoiewski. T’hauria d’avisar de que Sartre fa costat a Foucault, i Adorno fa ombra a Heidegger, que Borges és el petit príncep i que Kafka no està pendent de cap procés. Però com sempre, coagularàs les meves intencions de sorprendre’t.

M’imagino que estaràs cansat, hem caminat massa pel poc temps que portem, i encara ens hem de perdre. Busquem a Deleuze! diuen que es dispersa entre les herbes … Però, encara continues sense escoltar els meus pensaments, els sons deliberats de la forma continguda. T´ho hauria de dir però malauradament es farà massa tard, com sempre…

Mira, hem retornat al mateix indret sense direcció, -Qui parla?- Pot ser Martí i Pol, J.Gil de Biedna o Mallarmé, tant se val, tot acaba essent un puré de paraules que descansen sense cap diferència en les mateixes mans, les teves, que també són les meves.

T’ho hauria de confessar, però com sempre serà massa tard. (Millor callar que trasbalsar). He arreplegat excessius records des que vam vorejar pel primer paràgraf muntanya amunt, però ja no em queda espai per seguir gaudint del teu tacte present. Igualment mai no sabràs contestar-me com jo desitjo, mai escoltaràs la meva llagrimosa veu si abans no tens un dia tèrbol.

-Mira l’individu com fuig del cementiri de Roland Barthes!-
Volia explicar-t’ho, però com sempre, ja s’ha fet massa tard (Ô), …

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

7 Comments

  • Cada día estás más loca. Me encanta. Sigue así.

  • Estoy de acuerdo. estás como un cencerro, un cencerro delicioso.

    Me ha encantado el texto, de verdad.

    Y mira que el título ya prometía…

  • Hummmm. Ese título me trae gratos recuerdos, aunque no estan relacionados del todo con el contenido del escrito… Gracias por los dos! (los recuerdos y el escrito)

  • pues a mi no me parece locura sino belleza

  • Sí, es bello. La bellez y la locura se tocan.

  • da igual que sea bajo la etiqueta de la locura o la belleza, igualmente nunca lo entendereis como yo quiero que lo entendais..porque sólo contará lo que creais que debe contar…porque no es otra cosa que la muerte del autor…

  • T’entenc.

Responder