Música

Autòmates

Escrito por

Es perd. L’entusiasme de les primeres vegades es perd sense remei. Més que l’entusiasme, la naturalitat, l’espontaneitat, el plaer de fer les coses per fer-les. La música deixa de ser música en el moment en que la finalitat de la seva creació ja no és el plaer, sinó qualsevol altre. Tot i això, hi ha alguns que han trobat la manera d’expressar-se dintre del les barreres imposades per la indústria, així com molts artistes la troben amb la censura. De fet la indústria excerceix un nou tipus de censura. Ara tothom pot dir el que vulgui a les seves cançons, però res s’edita si no és sota el consentiment del nou censor, el productor, un personatge que no acostuma a entendre de música, només de publicitat, de vendre i de fer diners. Un personatge que especula amb la música, en baixa la qualitat per tal de vendre-la a la major quantitat de gent possible, la talla i la barreja fins a convertir-la en un producte buit que poc te a veure amb l’original. Peró el productor sap que la societat espera la seva ració de merda, i se la menjarà encantada. Orwell ja imaginà l’existència de màquines que escrivien llibres i que composaven cançons i música pel proletariat.

Tornant als artistes, n’hi ha que mai han sabut adaptar-se a la fama ni a la popularitat, ni tampoc a que els hi manin fer un disc per any, per contracte, segurament perquè sempre han volgut arribar a aquesta situació, i quan algú es fa tantes expectatives sobre algún tema, dificilment la realitat les iguala, i encara menys les supera. Suposo que tot depèn del realisme amb que s’afronti la situació, i de l’habilitat de cadascún per aguditzar l’enginy i fer de l’adversitat un avantatge. Esperem que la tendència sigui aquesta i nó la d’excloure per sempre als artístes de la societat, i fer que els que quedin siguin només màquines, autòmates incapaços de sentir, intèrprets precisos sense sentiments.

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

5 Comments

  • Tens raó, però aquest articles t’ha sortit fluix. El primer paràgraf és massa llarg, hi ha accents que no hi haurien de ser ( artístes, Peró, etc…).

    Tens talent, i màteria prima, per a fer un gran article sobre la sensura del productor.

    Ala, me ha salido el papel de director. Pero tampoco nos vamos a chupar la… siempre.

  • Entendido Sr. Lobo. Pero no me bajes el sueldo.

  • Me ha gustado lo de señor Lobo.

  • Bueno, siento hacer los comentarios ahora, pero es que es cuando estoy leyendo! So sorry… Crees realmente que el productor tiene la culpa? o la tenemos nosotros, que nos hemos vuelto poco exigentes? Tú mismo lo dices, bajan la calidad para vender más. ¿Quién tiene entonces el problema?

  • Nosotros por supuesto. En verdad es peor el que comete tales faltas por dejadez que el que las comete por dinero.
    Bienvenido a sísifo y gracias por comentar.

Responder