Teatro

Medea; Heiner Müller

Escrito por

Medea:

Els estimes, Jasó, els teus fills?
vols recuperar-los, els teus fills?
Són teus. ¿Què és el que em podria pertànyer a mi, la teva esclava?
Tot en mi és per tu, instrument tota jo.
Per tu he matat i he parit,
Jo la teva gossa, la teva puta, jo
Jo els barrots de l´escala de la teva glòria,
ungida amb les defecacions teves, sang dels teus enemics…
I deus voler, per commemorar la teva victòria
sobre el meu país i el meu poble – que fou la meva traïció
des de llurs entranyes – trenar una corona
vorejan-te les temples. Són teus.
El meu bé, la visió dels degollats.
Els crits del escorxats, les meves pertinènces
des que vaig marxar de Colxida, la meva pàtria,
seguin-te el rastre sagnant, de la sang del meus.
Per la meva nova pàtria, la traïció.
Cega davant la visió, sorda als crits:
vaig ser-ho fins que vares esquinçar el filat
teixit amb el plaer meu i teu.
Que era, abans, la nostra estança, que ara és el meu exili.
Guaita´m dins les malles, desmembrada.
La cendra del teu bes en els meus llavis,
entre les dents la sorra dels anys nostres.
A la meva pell només la suor meva,
El teu alé la pudor d´un altre llit

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

Responder