Aphex Twin

Quan hom crea barreja, juga amb les peces que, a poc a poc, l’experiència ha anat afegint, passant abans per la censura de la consciència i del plaer estètic, a la seva memòria. Compondre petites estructures melòdiques i rítmiques i ajuntar-les després i repetir-les, canviant-ne la tonalitat, el tempo, jugar, experimentar; tot això sempre ha format part de la composició musical.
La música electrònica ha fet el salt de la partitura a l’editor, del paper a l’ordinador. Existeixen infinitat de programes informàtics què permeten fer servir enregistraments de sons reals, tallant-los, fent-ne repeticions, variant-ne la freqüència i afegint-ne tot tipus d’efectes. A Richard David James sempre li havia agradat jugar. Jugar amb els sons, amb les paraules, amb el temps, amb els ritmes. Aphex ve d’una marca d’equipament de so. Twin significa bessó. Ell es considerava el bessó del seu germà, aquell que mai va arribar a conèixer, aquell de qui portava el mateix nom i cognom. Ja des del seu naixement ell mateix era un joc de paraules. Havia tingut un bessó de nom, de cognom, de pares, de família, però tanmateix no compartien ni l’aspecte ni el temps.