La idea de fer un disc amb dues violes de roda no sembla, d’entrada, agosarada. Però a les mans de Stefan Brisland-Ferder, de Garmarna, i de Totte Mattsson de Hedningarna, esdevé tota una sorpresa. Fa anys que aquests dos músics suecs toquen junts en directe els seus repertoris tradicionals i temes propis, però a l’estudi, decidiren fer un disc electrònic amb violes de roda. Només amb els sons d’aquest antic instrument com a material primigeni. Cada so i cada nota del resultat en prové. Aquests en són els elements constructius. Molts han anomenat a la viola de roda (hurdy-gurdy en anglès) el sintetitzador medieval. Ells l’actualitzen, la ressusciten, la treuen de l’oblit i de l’arraconament que sovint pateixen els instruments que es releguen a un sol “gènere”. El resultat és quelcom que realment combina l’antiguitat amb l’actualitat, tenint en compte que l’actualitat no és més que una evolució de l’antiguitat. Moltes de les peces són melodies tradicionals, cosa que fa que impressioni força sentir-les en aquest estat.
En Hurdy-Gurdy tenim un exemple d’aquelles combinacions que se suposen impossibles, que hom diu que no es poden barrejar, que pertanyen a “gèneres” in-associables. Tenim, novament, una prova de la mentida dels “gèneres” i un exemple de bona música del nord.
facebook: