Música

Indie

Escrito por

28btzxl
Tenim diners per comprar instruments; fem un grup. A la nostra ciutat bombolla, amb la nostra casa bombolla, amb els nostres amics bombolla, amb els nostres viatges bombolla (la Índia és allà perquè jo hi vagi). amb els nostres problemes inventats, amb la nostra cultura=entreteniment, amb els nostres best-sellers, amb la nostra literatura. Un dia vaig veure tocar els Oasis, ho podem fer; busco referents: m’agraden grups dels què no n’entenc les lletres. Haig de fer lletres que no s’entenguin. M’agrada com vesteixen els dels grups que m’agraden. Hem de vestir com ells. Però també com els meus amics de la ciutat bombolla. M’agrada David Linch; tinc molts amics als quals lis agrada. No entenc les seves pel·lícules. Deu ser que no s’han d’entendre. M’agrada el seu tupè. M’agraden les ulleres. No sé tocar cap instrument, els meus amics tampoc. Diners, classes. Diners, local d’assaig.

Pujo l’escala d’esquena. He arribat a dalt del tot, n’estic segur, molt segur, no hi ha més graons. Des d’aquest, segur que l’últim graó, ho veig tot, ho sé tot. Ningú no em pot dir res que no vegi ja. Tots som iguals (m’ho diuen des de petit). Tothom és al mateix graó que jo (tothom de la ciutat bombolla, es clar).

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

2 Comments

  • jejej..es respira un cert ambient adornià??? m’ha fet gràcia alló del david lynch, i en general tota l’ esquizo que envolta a l’article.

  • Gràcies!

Responder