Música

Claror de lluna

Escrito por

luarnalubre

Ha de ser difícil seguir amb la normalitat després d’haver experimentat un gran èxit. Les arrels i la tradició tenen poques oportunitats per a arribar a un públic poc fet a la seva manifestació musical. Sempre, per desgràcia, han d’anar de bracet d’un catalitzador que compti amb un públic, no massiu, però sí fidel i nombrós.

Mike Oldfield va quedar enamorat de seguida del falset i de la veu clara i pura de la vocalista i violoncel•lista Rosa Cedrón i de les interpretacions instrumentals contundents i potents de les composicions, tant tradicionals com de Bieito Romero, pare de la estesa “O son do ar”, versionada anys després pel mateix Oldfield. “Luar”, llum de lluna, sobre el bosc sagrat dels celtes, “Lubre”. Els mateixos celtes que, fugint de les invasions saxones de les dues Bretanyes, van arribar fins unes terres que no van trobar gens estranyes ni hostils, amb penya-segats, un mar brau i blau fosc i unes marees ràpides i fertilitzadores, un vent punyent de l’Atlàntic i una verdor evocadora d’aquelles terres que durant tants segles havien estat casa seva. Un poble nòmada, acostumat a voltar arreu. Del centre d’Europa, cap a les Bretanyes, Escòcia, Irlanda, Islàndia i, finalment, Galícia. Un poble que s’arrela sempre a la terra que pren com a pàtria, que es difon amb les cultures properes, tribus Astures i Càntabres, que tants problemes donaren als romans, lusitans i altres pobles ibers.

Una gira amb Mike Oldfield canvià per sempre el destí d’aquesta formació que, fins llavors humil, però assimilada ja des de finals dels anys vuitanta com a patrimoni gallec, s’obrí al món i contribuí a donar a conèixer la cultura i la llengua gallegues arreu. Una cultura celta en general i gallega en particular, freda per context i de calidesa prosòdica. Claror de lluna sobre un bosc antic.

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

Responder