Música

Melmelada de peiot

Escrito por

Fills de Neil Young, de les desgràcies i de la sort dels seus membres i dels membres de les seves bandes anteriors. Tota banda té un nucli, d’un o dos; aquells que insisteixen, que proven, cerquen i perseveren: Stone Gossard i Jeff Ament. De Green River a Mother Love Bone. La desgràcia. El seu vocalista, Andrew Wood mor de sobredosi quatre mesos abans que es publiqui el seu primer disc, Apple. La banda es dissol, però ells perseveren. Gossard coneix a Mike McCready, guitarrista que el convenç per fer que Ament toqui amb ells. A aquest trio li falta un bateria i un cantant. Intenten unir a la seva petita banda el bateria fundador dels Red Hot Chili Pepers, Jack Irons. Aquest rebutja la oferta, però la casualitat fa que Irons recordi un vell company de bàsquet que cantava, i que ara sobreviu a San Diego treballant a mitja jornada en una benzinera i dedicant la resta del seu temps a la banda Bad Radio: Eddie Vedder, que es posa en contacte amb la banda. Una setmana després, Vedder hi entra.

Pearl Jam. La iaia Pearl de Vedder es casà amb un nadiu americà. Aquest era coneixedor d’una antiga recepta per a fer melmelada de peiot, planta d’on s’extreu la mescalina. Psicòtrops de vegades, amb marcades influències de Neil Young, Red Hot Chili Peppers, Led Zeppelin, Pink Floyd i, al capdavall de tot allò que han pogut escoltar aquells que en el seu horitzó musical poden veure trenta o quaranta anys de Rock. Per hom és difícil crear un estil propi sense caure en la imitació permanent. Pearl Jam no imita, barreja, fa una melmelada al•lucinògena amb tot allò que coneix i que li ha servit per arribar a estats semblants al provocat per l’alcaloide del peiot i, com amb aquest, permet que la creació surti de la introspecció i del coneixement interior que, al cap i a la fi, és el que fa tot artista.

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

1 Comment

  • qué grandes los pearl, sobre todo su Black.
    Un article molt bo.

Responder