Música

Aqueras Montañas

Escrito por

Com sempre, la mort activa la memòria. L’absència real, la impossibilitat del retrobament, de la nova coneixença. L’assumpció del temps i de l’espai. La mort, el buit a l’estómac, la bufetada alliçonadora. La mort que tarda tant en presentar-se a dictadors i reis i a reis-dictadors com el nostre, i que sempre arriba massa aviat a poetes i lluitadors. La mort no jutja. Nosaltres jutgem la seva conveniència, atorgant com déus impotents el mèrit del temps.

Apassionat de la península, de la llibertat, de la cultura, dels Pirineus. Labordeta cantava “aqueras montañas”, una cançó que, per als gascons, amb els títol de “aqueras montinas” representa gairebé un himne de la unitat ancestral dels habitants dels Pirineus. Un dels pocs cantautors que usava, si més no de tant en tant, la bella llengua aragonesa, en catastròfica diglòssia. Labordeta entenia la necessitat del respecte a les coses petites, a les particularitats, el valor de les coses escasses. Entenia el perill dels gegants culturals, absorbents i uniformitzadors. Lluitava per mantenir vives unes arrels i unes diferències enriquidores i estimulants. Hernández ho entenia, Lorca ho entenia, i Labordeta, també ho entenia.

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

Responder