Música

Ozzy

Escrito por

Sharon, esposa d’Ozzy Osbourne, li suggerí, una vegada, que portés coloms a una roda de premsa, i que els deixés anar com a símbol de la pau. En comptes d’això, Ozzy li va arrencar el cap d’una mossegada a un dels coloms en directe. Una al•legoria de la transició del “hippy” al “heavy”, el pas de la immersió pacifista en drogues psicodèliques a la rebel•lia politoxicòmana del rock més dur.

De l’origen més humil a la mansió de l’actualitat, passant per moments crítics com ara la presó, la depressió, la bogeria i gairebé la caiguda total, Ozzy Osbourne, en solitari o amb Black Sabbath, va iniciar tot un estil musical al que deuen la seva existència Metallica i molts altres grups dels vuitanta, noranta i d’ara. Potser hom hauria de plantejar-se si fóra possible que Ozzy denunciés Metallica perquè els seus estils s’asseblen massa. No mereixerien menys, després de la persecució que fan i han fet a qualsevol eina que permeti compartir arxius, de música o d’altres tipus, entre individus de manera privada.

Aquesta obsessió, aquest vici de posar el símbol de dolar rere absolutament tot, de voler cobrar per qualsevol reproducció que es faci de la “seva” música, no s’imagina en l’Ozzy que arrencava caps de coloms. No es pot imaginar en tots aquells que es dediquen a FER MÚSICA, i no a comerciar-ne. Diferent és el fet que algú s’atribueixi l’autoria d’alguna obra artística, però voler cobrar sense fer res és més propi dels lladres. La música no és de l’autor, l’autor destil•la les seves influències i les ordena segons la seva experiència. Juga amb allò que ja coneix i ho combina d’una manera nova.

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

Responder