Música

Degènere

Escrito por

Tanquem una etapa. Una etapa de retards i recordatoris, de creació i de vegades d’inèrcia. Un tema: la música. Art de les muses, allò a què es dediquen, inspiració. És abstracció en essència, concreta. És un núvol d’imaginació, és comunicació, el llenguatge real de la ment. Un canal de missatges irracionals amb molt de sentit.

Els creadors. Personatges que es mouen dins aquest núvol i que, sovint, necessiten desendreçar els seus sentits per romandre-hi. Addictes a la malenconia, al dolor, a la passió, a l’alegria desfermada i a la depressió suïcida. A la vida. A les experiències vitals de les què la música no és més que l’eco intel·ligible de les emocions viscudes. Una voluntat de transmetre-les, un crit ordenat en to, tempo, ritme. Allò que sent Sísif al imaginar el paisatge que se li pressenta quan arriba al cim, pausa de la seva feixuga condemna, l’existència. És, doncs, oblidar l’existència, oblidar el cos mortal i putrefacte, les pors i les regles. Un moment, un instant en què hom sent com la pressió i l’ansietat s’escolen entre les melodies com s’escola l’aire entre les vàlvules d’un saxòfon.

  • Comparte:
  • Facebook
  • Twitter
  • Tuenti
  • Digg

facebook:

3 Comments

Responder