El comiat preferit a les cartes de Louis Armstrong era “red beans and ricely yours”. Els dilluns, a Nova Orleans, és aquest plat, mongetes vermelles amb arròs, el què s’acostuma a sopar. Ostres, crancs de riu i altres plats criolls fan coneguda la ciutat com una de les poques gastronòmicament acceptables dels Estats Units. Africans, [...]
Indústria
Costa molt trobar música en català. No hi ha indústria. No hi ha gairebé demanda. No hi ha, gairebé, un públic ignorant que consumeixi porqueria com sí passa amb la música en castellà o amb altres llengües imperials. Mai no es fan les coses ben fetes. Mai s’intenta la utopia. Música per música, creació per [...]
Noranta
Fer trenta anys. O ser-hi a prop. Apareix la nostàlgia, aquella sensació de retrobament d’un mateix amb el seu passat, amb les seves experiències, amb les seves frustracions, amb la por a la mort cada cop més racional, l’enteniment del “néixer és començar a morir”. Mirar enrere sempre obliga a classificar, difós pels tòpics aliens [...]
Whiskey in the jar
La història comença a Irlanda, entre Cork i Kerry, on un bandoler, després de robar a un militar anglès, és traït i entregat per la seva dona. Des que aquesta cançó es popularitzés durant el segle XVII, tant les seves ubicacions com els noms dels personatges i el rang o la procedència del militar han [...]
Lead Belly
La ment juga amb la informació i l’associa. Nombres amb colors, experiències amb gustos. Quan Lead Belly pensava en Deu, veia Gospel, quan pensava en dones, alcohol i racisme veia Blues, quan pensava en vaquers, presó, mariners i feina veia Folck. Tocava, sobretot, la guitarra de dotze cordes, però també l’acordió, l’harmònica, el piano, el [...]
Souad Massi
La joventut, allò que molts no perden mai, la rebel·lia, tot i que sigui culturalment importada. El Rock. Massi va cantar durant set anys amb la banda Atakor. Parlaven de política, de llibertat, de drets en certa manera. Rock algerià amb olor de Led Zeppelin’ i U2. Rock algerià amb una cantant amb el cabell [...]
Jamboree
1960. L’any de la mort del gran Albert Camus, l’any de la interpretació del Cant de la senyera al Palau de la música, amb les conseqüents mesures repressives per part de les autoritats feixistes, progenitores de l’actual règim. L’any en què neixen Zapatero i Maradona. L’any de la revolta dels colons d’Argel. L’any de l’assassinat [...]
Jeff Buckley
Ficar en el mateix sac a Ravel, Ellington i Bartók, aprendre alguns ritmes interessants d’ells, i saber expressar la música sobre el paper, donar-li aquesta dimensió màgica i sistematitzadora que té l’escriptura. Això va ser el que Buckley no va trobar una pèrdua de temps de l’institut.
Melmelada de peiot
Fills de Neil Young, de les desgràcies i de la sort dels seus membres i dels membres de les seves bandes anteriors. Tota banda té un nucli, d’un o dos; aquells que insisteixen, que proven, cerquen i perseveren: Stone Gossard i Jeff Ament.
