Artículos por: Adolfo Martín

Aqueras Montañas

Com sempre, la mort activa la memòria. L’absència real, la impossibilitat del retrobament, de la nova coneixença. L’assumpció del temps i de l’espai. La mort, el buit a l’estómac, la bufetada alliçonadora. La mort que tarda tant en presentar-se a dictadors i reis i a reis-dictadors com el nostre, i que sempre arriba massa aviat a poetes i lluitadors. La [...]

Nova Orleans

El comiat preferit a les cartes de Louis Armstrong era “red beans and ricely yours”. Els dilluns, a Nova Orleans, és aquest plat, mongetes vermelles amb arròs, el què s’acostuma a sopar. Ostres, crancs de riu i altres plats criolls fan coneguda la ciutat com una de les poques gastronòmicament acceptables dels Estats Units. Africans, francesos, centre-americans i espanyols conformen [...]

Indústria

Costa molt trobar música en català. No hi ha indústria. No hi ha gairebé demanda. No hi ha, gairebé, un públic ignorant que consumeixi porqueria com sí passa amb la música en castellà o amb altres llengües imperials. Mai no es fan les coses ben fetes. Mai s’intenta la utopia. Música per música, creació per creació. La línia entre la [...]

Noranta

Fer trenta anys. O ser-hi a prop. Apareix la nostàlgia, aquella sensació de retrobament d’un mateix amb el seu passat, amb les seves experiències, amb les seves frustracions, amb la por a la mort cada cop més racional, l’enteniment del “néixer és començar a morir”. Mirar enrere sempre obliga a classificar, difós pels tòpics aliens sovint, en lustres o en [...]

Whiskey in the jar

La història comença a Irlanda, entre Cork i Kerry, on un bandoler, després de robar a un militar anglès, és traït i entregat per la seva dona. Des que aquesta cançó es popularitzés durant el segle XVII, tant les seves ubicacions com els noms dels personatges i el rang o la procedència del militar han canviat diverses vegades. L’arribada massiva [...]

Lead Belly

La ment juga amb la informació i l’associa. Nombres amb colors, experiències amb gustos. Quan Lead Belly pensava en Deu, veia Gospel, quan pensava en dones, alcohol i racisme veia Blues, quan pensava en vaquers, presó, mariners i feina veia Folck. Tocava, sobretot, la guitarra de dotze cordes, però també l’acordió, l’harmònica, el piano, el violí i la mandolina. El [...]

Souad Massi

La joventut, allò que molts no perden mai, la rebel·lia, tot i que sigui culturalment importada. El Rock. Massi va cantar durant set anys amb la banda Atakor. Parlaven de política, de llibertat, de drets en certa manera. Rock algerià amb olor de Led Zeppelin’ i U2. Rock algerià amb una cantant amb el cabell descobert, sense xador. Una dona [...]

Jamboree

1960. L’any de la mort del gran Albert Camus, l’any de la interpretació del Cant de la senyera al Palau de la música, amb les conseqüents mesures repressives per part de les autoritats feixistes, progenitores de l’actual règim. L’any en què neixen Zapatero i Maradona. L’any de la revolta dels colons d’Argel. L’any de l’assassinat del maqui Quico Sabaté. Barcelona [...]

Jeff Buckley

Ficar en el mateix sac a Ravel, Ellington i Bartók, aprendre alguns ritmes interessants d'ells, i saber expressar la música sobre el paper, donar-li aquesta dimensió màgica i sistematitzadora que té l'escriptura. Això va ser el que Buckley no va trobar una pèrdua de temps de l'institut.