Adolfo Martín
Fills de Neil Young, de les desgràcies i de la sort dels seus membres i dels membres de les seves bandes anteriors. Tota banda té un nucli, d'un o dos; aquells que insisteixen, que proven, cerquen i perseveren: Stone Gossard i Jeff Ament.
Adolfo Martín
Tothom prové; tot prové. Les llargues arrels de la creació personal només són una petita branca invertida del tronc de la cultura.
Adolfo Martín
Solucions intermitges. Solucions que tothom troba acceptables. Sembla impossible però sempre, o gairebé sempre, hi ha un punt d’equilibri; fins i tot, o sobretot, en les disputes en què es creuen interessos contradictoris.
Adolfo Martín
Ha de ser difícil seguir amb la normalitat després d’haver experimentat un gran èxit. Les arrels i la tradició tenen poques oportunitats per a arribar a un públic poc fet a la seva manifestació musical. Sempre, per desgràcia, han d’anar de bracet d’un catalitzador que compti amb un públic, no massiu, però sí fidel i nombrós. Mike Oldfield va quedar [...]
Adolfo Martín
Tenim diners per comprar instruments; fem un grup. A la nostra ciutat bombolla, amb la nostra casa bombolla, amb els nostres amics bombolla, amb els nostres viatges bombolla (la Índia és allà perquè jo hi vagi).
Adolfo Martín
En Hurdy-Gurdy tenim un exemple d'aquelles combinacions que se suposen impossibles, que hom diu que no es poden barrejar, que pertanyen a "gèneres" in-associables. Tenim, novament, una prova de la mentida dels "gèneres" i un exemple de bona música del nord.
Adolfo Martín
La societat de consum s'estén, s'estén arreu. Tot s'ha de poder convertir en un producte fàcil d'empaquetar. Consum per consum. Consum com a sistema que inventa necessitats, feines, creixement; i inventa interessos per a poder, finalment, tornar a consumir.
Adolfo Martín
Si tienes más de 40 años y usas a menudo internet, por favor, responde la encuesta. Te estaríamos eternamente agradecidos.
Adolfo Martín
A los quince años tuvo su primera guitarra eléctrica. Se fabricó un amplificador. Un compañero de escuela dos años mayor, Roger Watters, lo invitó a unirse a su banda, que poco después pasaría a llamarse Pink Floyd, en honor a Pink Anderson y Floyd Council músicos de blues admirados por Barrett.