Categoría: Música

Degènere

És abstracció en essència, concreta. És un núvol d'imaginació, és comunicació, el llenguatge real de la ment. Un canal de missatges irracionals amb molt de sentit.

Ozzy

Sharon, esposa d’Ozzy Osbourne, li suggerí, una vegada, que portés coloms a una roda de premsa, i que els deixés anar com a símbol de la pau. En comptes d’això, Ozzy li va arrencar el cap d’una mossegada a un dels coloms en directe. Una al•legoria de la transició del “hippy” al “heavy”, el pas de la immersió pacifista en [...]

68

Al maig del 68 hi va haver una revolució social, la voluntat de canviar la manera de viure, els tabús socials i els referents. Això es va aconseguir. Mai s’ha assolit un canvi real polític fruit d’allò. Es volia canviar el sistema; per alguns el model a seguir era Cuba, per d’altres la Xina o la URSS. Es volia un [...]

Your picture is still on my wall

Ell no ho entenia, eren parella, n’estava convençut. Però la seva ment començava a jugar-li males passades. Trastorn bipolar. Quan va anar al funeral d’un conegut i la va veure al guarda-roba, li entraren ganes de ficar-se al fèretre buit que hi havia a l’altra cambra. El seu amor s’havia casat amb el gerent d’una funerària. Ella, Laurie, es convertí [...]

Música clàssica negra

La improvisació i l’espiritualitat de Duke Ellington sempre han marcat especialment l’estil difícilment classificable de Nina Simone. Compositora, pianista i, sobretot, cantant. Una veu privilegiada i emotiva, intèrpret de cançons, de sentiments, d’emocions. Una veu africana, propera a les seves arrels. Simone va abandonar els Estats Units després de l’assassinat de Martin Luther King. Ja quan tenia deu anys, al [...]

Into the Wild

El fàstic d’una societat consumista i obsessionada amb la possessió i l’enveja, la voluntat d’emancipar-se d’ella i trobar un lloc, real o imaginari, on mantenir-se’n al marge. Una infantesa patint l’assimilació paterna per part d’aquesta societat, la corrupció de la innocència. Dos nens estúpids criant-ne un altre. Amb l’adolescència i la joventut arriba el descobriment de com altres han assumit [...]

La cançó del cansat (Ovidi Montllor)

I torne a repetir: sóc alcoià. Tinc senyera on blau no hi ha. Dic ben alt que parle català i ho faig a la manera de València.

La vida como quejío

El cante jondo le llega a uno o no, pero si lo hace, le toca el alma dejando huella. Una cicatriz que al mismo tiempo lastima y sana en el interior de quien lo escucha. Deleitarse con este cante, no obstante, supone que se comparta un parecido modo de sentir al que revelan las letras, cierta melancolía o sentimiento trágico [...]

Johnny

Un poeta incansable que pertany a la història de la música folklòrica nord-americana. Romangué en actiu des de 1954 fins a la seva mort el 2003. Més de cinquanta anys de carrera que deixen innumerables discos i senzills gravats a diversos segells. Va col·laborar, a més, amb tota mena d'artistes tant del Country com d'altres estils més o menys propers a la música popular.